Us fem una proposta per celebrar el Día Mundial de la Poesia.
Envieu-nos aquelles poesies que més us agradin, les que recordeu de l'escola, escriviu-ne una vosaltres, amb la família, amics... I les publicarem al bloc. No importa amb quina llengua estiguin escrites. Les podeu enviar com a comentari o al nostre correu de gmail: No oblideu de dir qui sou quan feu l'enviament!!!
3rllacuna @ gmail . com (Recordeu, sense espais ni majúscules)
+ info
http://diamundialpoesia.wordpress.com/
Hola! Sóc la Lourdes.
ResponEliminaQuan jo tenia la vostra edat (uns 7-8 anys)em van regalar el llibre de poesia que encara volta per la classe... Us deixo el primer poema que em vaig aprendre d'aquell llibre.
EL MEU POLLET GROC
Jo tenia un pollet groc
amb el cap més gran que el cos
li vaig comprar unes ulleres
per ensenyar-lo a llegir.
Les lletres ja coneixia
però no les volia dir.
Ai! Quin poll més remenut
que n'és de petit i agut.
Li vaig comprar unes sabates
per dur-lo a passejar,
però li venien molt grosses
i no les podia portar.
Li vaig comprar una corbata
i també se la llevà.
Ai! Quin poll més remenut
que n'és de petit i agut.
Res de tot això li agrada,
lo que ell vol és anar a jugar
amb els pollets de l'escola
i els diumenges anar a nedar;
i collir floretes grogues
i encalçar els escarbats.
Ai! Quin poll més remenut
que n'és de petit i agut.
Hola pescadors i indianes!!!
ResponEliminaMolt bona iniciativa!!!
Quan jo era petit em vaig aprendre una poesia que es diu La fagedà d'en Jordà i encara avui me la sé tota de memòria.
Aviam si us agrada:
Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall
Bon dia, nois i noies.
ResponEliminaEncara que costi de creure, recordo perfectamnet aquesta poesia....
CANÇÓ DE NADAL
L'escola és tancada,
hi ha llum al carrer,
la senyora Pepa
saluda al carter.
«Que tingui bon dia,
avui és Nadal!
¿No té una carteta,
no té una postal?
Li dono una carta
del seu fill Pasqual,
que des de Suïssa
li diu: Bon Nadal!
(Bofill, F.; Puig, A.; Serra, F.)
Salutacions
Carme Pérez (Mare de la Paula Akdi)
Hola Indianes i Pescadors!
ResponEliminaTot i que de vegades em falla la memòria de coses força recents, és curiós que d'aquestes poesies que vaig aprendre fa 30 anys encara me'n recordi. Allà van:
LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Joan Maragall
Encara falta una estrofa que ja no recordo.
L'altra poesia és un clàssic que vam aprendre a moltes escoles dels 70-80, poso el començament a veure si algú fa memòria:
Con cien cañones por banda....
Imma Brugarolas (mare de l'Arnau i el Jan Brugarolas)
viento en popa, a toda vela,
ResponEliminano corta el mar, sino vuela
un velero bergantín.
Bajel pirata que llaman,
por su bravura, El Temido,
en todo mar conocido
del uno al otro confín.
La luna en el mar riela
en la lona gime el viento,
y alza en blando movimiento
olas de plata y azul;
y va el capitán pirata,
cantando alegre en la popa,
Asia a un lado, al otro Europa,
y allá a su frente Istambul:
Navega, velero mío
sin temor,
que ni enemigo navío
ni tormenta, ni bonanza
tu rumbo a torcer alcanza,
ni a sujetar tu valor.
Veinte presas
hemos hecho
a despecho
del inglés
y han rendido
sus pendones
cien naciones
a mis pies.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
Allá; muevan feroz guerra
ciegos reyes
por un palmo más de tierra;
que yo aquí; tengo por mío
cuanto abarca el mar bravío,
a quien nadie impuso leyes.
Y no hay playa,
sea cualquiera,
ni bandera
de esplendor,
que no sienta
mi derecho
y dé pechos mi valor.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
A la voz de "¡barco viene!"
es de ver
cómo vira y se previene
a todo trapo a escapar;
que yo soy el rey del mar,
y mi furia es de temer.
En las presas
yo divido
lo cogido
por igual;
sólo quiero
por riqueza
la belleza
sin rival.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
¡Sentenciado estoy a muerte!
Yo me río
no me abandone la suerte,
y al mismo que me condena,
colgaré de alguna antena,
quizá; en su propio navío
Y si caigo,
¿qué es la vida?
Por perdida
ya la di,
cuando el yugo
del esclavo,
como un bravo,
sacudí.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
Son mi música mejor
aquilones,
el estrépito y temblor
de los cables sacudidos,
del negro mar los bramidos
y el rugir de mis cañones.
Y del trueno
al son violento,
y del viento
al rebramar,
yo me duermo
sosegado,
arrullado
por el mar.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
José de Espronceda
Els nens i nenes que ara fan 2n la van treballar el curs passat, i... sabeu que ara me la fan recitar a mi quan vaig a rehabilitació de la veu??? L'educació dels 70-80 encara perdura jajaja!
Lourdes